DEONTOLOGIA

DEONTOLOGIA

CAU DE LLOPS som una entitat sense ànim de lucre que practiquem i fem difusió de l’esport de gossos de trineu.

Les nostres activitats giren entorn dels gossos i ells són els protagonistes. Per tant, prioritzem sempre el seu benestar i sota aquest principi rector prenem totes les decisions.

Desgraciadament, aquest comportament no existeix en totes les empreses que ofereixen serveis turístics amb gossos de trineu. En alguns casos el lucre s’imposa a la responsabilitat de treballar amb éssers vius i per això és important que fem pedagogia i que els consumidors també assumiu responsabilitat.

Aquesta pugna de les empreses que practiquen un múixing responsable per diferenciar-se d’aquelles que cauen en el maltractament animal ha esdevingut internacional i va donar lloc, fa més de 20 anys, a la iniciativa “MUSH WITH P.R.I.D.E. (Providing Responsible Information on a Dog’s Environment).

Aquesta organització recull uns principis mínims pel que fa la tinença responsable dels gossos de trineu i vetlla pel seguiment en el control dels centres on viuen (kennels).

CAU DE LLOPS subscriu aquests principis bàsics, tot i que la nostra pràctica diària excedeix les 10 normes bàsiques que recull P.R.I.D.E. i que detallem més a baix.

Per nosaltres és important remarcar alguns aspectes característics del nostre kennel:

  • No usem cadenes ni gàbies per confinar els gossos. Els gossos conviuen en equilibri dins del tancat on tenen espai per córrer lliurement.
  • Limitem molt el nombre de circuits diari que oferim als clients. Tot i ser gossos de treball cal tenir cura de l’esforç que realitzen i garantir el seu descans.
  • Tots els gossos estan esterilitzats per controlar la cria, a excepció de la parella reproductora que hem determinat.
  • El control veterinari és rigorós i constant.

 

El nostre kennel rep centenars de visites cada any, és un kennel obert al públic i disposem del certificat de nucli zoològic atorgat per la Generalitat de Catalunya.

A més, col·laborem amb el Banc de sang animal com a donants. Aquesta condició obliga a una supervisió veterinària constant per garantir la qualitat dels donants.

Per tot això, ens atrevim a afirmar que els nostres gossos viuen en unes condicions molt òptimes i us convidem a visitar-nos sempre que ho desitgeu.

LAS 10 NORMAS BÁSICAS DE UN KENNEL

Alimentación diaria

Si bien ciertas condiciones médicas o de entrenamiento pueden justificar la retención temporal de alimentos, bajo circunstancias normales debe proporcionarse comida y agua de forma apropiada por lo menos una vez al día.

Refugio adecuado

Todos los perros deben disponer de un resguardo adecuado de las inclemencias del clima. Habitualmente esto supone una caseta o refugio similar que les resguarde de la lluvia o del viento.

Confinamiento seguro

Los perros deben confinarse en un espacio seguro y restringido. Si se usan cadenas o cables para la sujeción de los perros, estas deben ser a prueba de enredos y deben incluir mecanismos para prevenir asfixias.

Cría responsable

Toda perrera que albergue una hembra no esterilizada debe disponer de un espacio de confinamiento para evitar montas no deseadas.

Ejercicio adecuado

Los caniles, cadenas o cables deben tener una medida que permita a cada perro ejercitarse.

Áreas valladas

Las perreras situadas en espacios que puedan ser visitados por niños deben estar cercadas en todo su perímetro por vallas de una altura y resistencia suficiente que garantice la contención de los perros y evite que los menores accedan si supervisión.

Defecaciones diarias

Las excreciones de los animales deben limpiarse a diario.

Atención veterinaria

Los perros deben vacunarse y desparasitarse correctamente. Además, deben recibir atención veterinaria de forma regular.

Eutanasia

Cada perro debe ser entrenado hasta el máximo de su potencial, no más. Practicar la eutanasia no es un sustituto de la cría y el entrenamiento responsables. La eutanasia, cuando sea necesario, debe ser efectuada dignamente por un profesional cualificado.

Socialización

Los perros deben ser socializados, por lo menos, hasta el punto de aceptar el contacto de personas desconocidas. Una educación especial, un confinamiento seguro y la esterilización han de tenerse en cuenta con aquellos ejemplares especialmente agresivos